Térmits subterranis/
reticulitermes spp
Els tèrmits són insectes primitius que comparteixen avantpassats amb el grup
més antic dels escarabats (ordre Blattodea). Juntament amb les formigues i
abelles, són els únics grups d'insectes que es caracteritzen per la seva conducta
d'organització social.
El termiter pot arribar a estar format per més de 1.000.000 individus i
s'alimenten de la cel·lulosa que el seu sistema digestiu és capaç de sintetitzar
mitjançant un protozou flagel·lat allotjat en el seu interior.
La seva funció a la naturalesa consisteix en degradar la fusta morta dels arbres.
Diguem que és el principal "carronyaire" dels boscos, per la qual cosa la seva
funció és imprescindible a la cadena de transformació de residus orgànics de
vegetals llenyosos a humus. El problema sorgeix quan els tèrmits s'introdueixen
en les construccions, on buiden amb eficàcia l'interior de les bigues, mobles,
bastiments de portes i finestres..., deixant intacta la superfície exterior. Aquesta
conducta és deguda a la seva condició lucífuga (fugen de la llum), i a la
necessitat de crear microclimes favorables en el seu entorn.
Accedeixen a l'interior de les construccions des del termiter subterrani situat
en un radi d'uns 60 metres. Aprofiten qualsevol esquerda del material constructiu
per accedir a l'objectiu i utilitzen, si no aconsegueixen d'obrir-se camí, unes
galeries, adossades a parets o penjades a sostres, compostes per un material
consistent a base de terra, excrements i salives.
Aquestes construccions fins i tot són utilitzades per mantenir les condicions més òptimes
d'humitat que el seu cos necessita per evitar la deshidratació. També és una protecció eficaç
enfront dels seus enemics naturals com les formigues; també per transportar la humitat
originada des d'un material (p.e. la condensació que produeix una canonada de conducció
d'aigua) fins la fusta, a fi d'aconseguir les condicions més òptimes per iniciar l'atac.
Aquesta conducta, diguem que sofisticada, s'explica per l'organització social que caracteritza
aquest ordre d'insectes, on cada una de les castes que la forma, porta a terme funcions
específiques:
De la unió d'una parella reial (individus alats macrópters), sorgiran els ous que en el seu procés
de metamorfosi gradual, derivaran a una de les castes d'acord amb les necessitats de la colònia.
La casta de les obreres conformen el 80% de la colònia i són les úniques causants dels danys a
la fusta. Responsables de construir el termiter i els túnels de comunicació, de tenir cura dels
ous i nimfes, nodrir i brunyir a la reina, i d'alimentar la resta de la colònia, que pels seus propis
medis , no és capaç de fer. Aquest procés es realitza mitjançant la trofalaxia (alimentació boca a
boca, anus a boca). La seva estructura és simple, cos tou i en general blanc, estèril i de
mandíbules amples i curtes.
La casta dels soldats s'encarreguen de la defensa del termiter. Són les primeres d'aparèixer
davant un perill, intimidant a l'enemic amb el seu cos obscur i quitinós, i el seu cap
desproporcionat proveït d'unes fortes i grans mandíbules.
Els reproductors suplementaris, encarregats de la reproducció de l'espècie com a conseqüència
de la desaparició de la reina, o també per l'aïllament accidental d'una part de la colònia (al
menys 100 individus), del termiter principal.
Finalment, els esmentats alats macrópters, principi de noves colònies, que inicien en aixecar
una breu i frenètica volada a la recerca d'un nou lloc on aparellar i establir el termiter.
A la tardor, quan descendeix la temperatura, els tèrmits redueixen l'activitat i romanen en el
termiter on les condicions ambientals són més favorables i estables.