Inscrita al Registre d’Establiments i Serveis Plaguicides Dep. Sanitat D.G.S.P. nº 0185CAT-SB
Inscrita al Registre d’Empreses Acreditades Dep. Treball nº 09000017251
Inscrita al Registre d’Empreses Acreditades Dep. Treball nº 09000017251
Diagnostic de patologies
El compliment de les normatives que es fixen en el nou Codi Tecnic de l’Edificacio (CTE), estan encaminades a vetllar per la seguretat, habitabilitat i funcionalitat dels edificis, tant els nous com els que es rehabilitin i per aixó el primer que cal fer davant d’una estructura de fusta ‘es coneixer el seu estat, valorant patologies, defectes i altres circunstancies que hagin o poguesin reduïr les seves propietats mecaniques i per tant la seguretat de l’estructura.
Del diagnòstic de les patologies que es realitzi s’obtindrá l’informació necesaria per decidir tipus de tractament, de reforços si fos el cas i solucions constructives que evitin en el futur un deteriorament de l’estructura.
LA FUSTA COM A MATERIAL CONSTRUCTIU
La fusta és probablement l’única matèria prima renovable que és utilitzada a gran escala i que el seu aprofitament controlat no malmet al medi ambient. És un dels recursos més utilitzats per l’home, a tots els processos de progrés de la humanitat, on es difícil trobar moments a on no aparegui.
Les seves propietats físiques, capacitat als esforços mecànics i sobre tot, una excel·lent relació entre el seu baix pes i un bon comportament estructural, fa que aquest noble material, sigui un dels més habituals a la història de la construcció.
No obstant, i degut a la seva naturalesa orgànica, la fusta està exposada a la degradació causada per agents biòtics i abiòtics, per això necessita un manteniment adequat per a la seva preservació.
Per aquestes raons, un estudi ens permet extraure conclusions respecte a quines actuacions son més adequades per prevenir i curar les patologies a l’estructura.
CLASSIFICACIÓ DELS FORJATS
Un diagnòstic tracta de classificar els forjats segons el tipus de risc, és a dir, determinar en cadascun, la possibilitat que sigui atacat o no pels agents biòtics i abiòtics, I atès que la humitat és un dels factors més determinants perquè una fusta sigui atacada, podem classificar els forjats segons aquesta circumstància, tal i com recull la normativa europea EN335 part 1 i 2:
Tipus de risc 1: "situació en que un element de fusta està sota cobert, completament protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat..."; "En aquest ambient la humitat es tan baixa, que el risc de floridures, fongs cromògens o fongs de podriment, és insignificant..."; "La fusta es manté amb un contingut d’humitat inferior al 20% en tot moment al llarg de la seva vida en servei."
Respecte als insectes xilòfags – coleòpters i isòpters –, cal explicar que pels coleòpters en general, la humitat no es un factor determinant perquè puguin iniciar un atac, excepte pels tèrmits subterranis, on el seu llindar d’actuació és a partir del 18% de contingut d'humitat a la fusta. En aquests casos, es molt important valorar altres circumstàncies, com el tipus de sostre – ja que per la seva composició poden afavorir la retenció d'humitat accidental com és el cas dels sostres amb entrebigat de volta ceràmica i reblert de sorra –, o bé el comportament d’aquests insectes amb una perfecta organització social, que són capaços de transportar o transmetre focus d'humitat d’un lloc amb un altre per afavorir les condicions d'una fusta per ser atacada.
Tipus de risc 2: "situació en que l’element de fusta està sota cobert i completament protegit de la intempèrie, però en què es pot donar ocasionalment una humitat elevada o es pot produir una humidificació ambiental."; "En aquest ambient, el contingut d’humitat de la fusta massissa sobrepassa ocasionalment el 20%, afecta la peça en part o totalment i permet, per tant, l’atac per fongs xilòfags..."
Tipus de risc 3: "situació en que l’element de fusta està al descobert, però no en contacte amb el terra. Pot o no estar permanentment exposat a la intempèrie, però en qualsevol cas està sotmès a una humidificació freqüent."
AGENTS CAUSANTS DE LA DEGRADACIÓ DE LA FUSTA
La fusta està exposada a la degradació que causen agents de tipus abiòtics i biòtics.
Els primers el formen aquells agents no vius que poden alterar les propietats de la fusta per circumstàncies relacionades amb patologies constructives o bé per altres factors alies completament al mon constructiu. Comprenen com a resum, les radiacions solars, la humitat, el foc i els productes químics.
De tots aquests, l'agent que ens trobem més habitualment i que provoquen més danys als elements de fusta, és la humitat. La humitat representa el major enemic de la durabilitat de la fusta, ja que entre d’altres, és el mitjà que permet que es desenvolupin els organismes xilòfags més destructors. Per aquest motiu, es molt important prendre aquelles mesures correctores constructives que permetin mantenir la humitat de la fusta el més lluny possible del llindar d’actuació d’aquests agents biòtics.
Els agents biòtics el formen aquells organismes vius que fan de la fusta, el seu espai vital i/o la seva base de nutrició. Coneguts com agents xilòfags – menjadors de fusta – i fals xilòfags – aquells que la fan servir com a espai d’anidatge -, representen la major amenaça per a la durabilitat dels elements de fusta.
Podem classificar aquests organismes segons diferents punts de vista, però en el cas que ens ocupa, és aconsellable ressaltar dos grans grups en funció de la seva resposta davant del contingut d’humitat de la fusta. És a dir, aquells que actuen davant de fusta humida, i aquells que no esdevenen el seu atac en funció d’aquest valor, si no d’altres factors.
El primer gran grup el conformen els agents xilòfags més destructors: els tèrmits subterranis i els fongs de podriment. Aquests actuen davant d’elements de fusta que per la seva ubicació, reben humitat de manera permanent o intermitent, arribant a assolir uns valors higromètrics per sobra del 18%, moment en que s'aproxima al llindar d’actuació d’aquests organismes destructors.
El segon gran grup, el conformen aquells agents xilòfags que actuen davant dels elements de fusta per altres circumstàncies alienes o més importants al contingut d’humitat de la fusta. D’aquests podem destacar els insectes de cicle larvari com els corcs de petita i gran grossària.
IDENTIFICACIÓ DE L’ESPÈCIE DE FUSTA
No totes les espècies de fusta tenen les mateixes característiques en quan a la seva resistència davant els atacs produïts pels xilòfags, ni tan sols per la seves capacitats mecàniques per citar una altre.
Per això, és necessari identificar la espècie de fusta objecte del diagnòstic per obtenir la màxima informació de la capacitat de l’estructura envers les càrregues que ha de suportar.
El compliment de les normatives que es fixen en el nou Codi Tecnic de l’Edificacio (CTE), estan encaminades a vetllar per la seguretat, habitabilitat i funcionalitat dels edificis, tant els nous com els que es rehabilitin i per aixó el primer que cal fer davant d’una estructura de fusta ‘es coneixer el seu estat, valorant patologies, defectes i altres circunstancies que hagin o poguesin reduïr les seves propietats mecaniques i per tant la seguretat de l’estructura.
Del diagnòstic de les patologies que es realitzi s’obtindrá l’informació necesaria per decidir tipus de tractament, de reforços si fos el cas i solucions constructives que evitin en el futur un deteriorament de l’estructura.
LA FUSTA COM A MATERIAL CONSTRUCTIU
La fusta és probablement l’única matèria prima renovable que és utilitzada a gran escala i que el seu aprofitament controlat no malmet al medi ambient. És un dels recursos més utilitzats per l’home, a tots els processos de progrés de la humanitat, on es difícil trobar moments a on no aparegui.
Les seves propietats físiques, capacitat als esforços mecànics i sobre tot, una excel·lent relació entre el seu baix pes i un bon comportament estructural, fa que aquest noble material, sigui un dels més habituals a la història de la construcció.
No obstant, i degut a la seva naturalesa orgànica, la fusta està exposada a la degradació causada per agents biòtics i abiòtics, per això necessita un manteniment adequat per a la seva preservació.
Per aquestes raons, un estudi ens permet extraure conclusions respecte a quines actuacions son més adequades per prevenir i curar les patologies a l’estructura.
CLASSIFICACIÓ DELS FORJATS
Un diagnòstic tracta de classificar els forjats segons el tipus de risc, és a dir, determinar en cadascun, la possibilitat que sigui atacat o no pels agents biòtics i abiòtics, I atès que la humitat és un dels factors més determinants perquè una fusta sigui atacada, podem classificar els forjats segons aquesta circumstància, tal i com recull la normativa europea EN335 part 1 i 2:
Tipus de risc 1: "situació en que un element de fusta està sota cobert, completament protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat..."; "En aquest ambient la humitat es tan baixa, que el risc de floridures, fongs cromògens o fongs de podriment, és insignificant..."; "La fusta es manté amb un contingut d’humitat inferior al 20% en tot moment al llarg de la seva vida en servei."
Respecte als insectes xilòfags – coleòpters i isòpters –, cal explicar que pels coleòpters en general, la humitat no es un factor determinant perquè puguin iniciar un atac, excepte pels tèrmits subterranis, on el seu llindar d’actuació és a partir del 18% de contingut d'humitat a la fusta. En aquests casos, es molt important valorar altres circumstàncies, com el tipus de sostre – ja que per la seva composició poden afavorir la retenció d'humitat accidental com és el cas dels sostres amb entrebigat de volta ceràmica i reblert de sorra –, o bé el comportament d’aquests insectes amb una perfecta organització social, que són capaços de transportar o transmetre focus d'humitat d’un lloc amb un altre per afavorir les condicions d'una fusta per ser atacada.
Tipus de risc 2: "situació en que l’element de fusta està sota cobert i completament protegit de la intempèrie, però en què es pot donar ocasionalment una humitat elevada o es pot produir una humidificació ambiental."; "En aquest ambient, el contingut d’humitat de la fusta massissa sobrepassa ocasionalment el 20%, afecta la peça en part o totalment i permet, per tant, l’atac per fongs xilòfags..."
Tipus de risc 3: "situació en que l’element de fusta està al descobert, però no en contacte amb el terra. Pot o no estar permanentment exposat a la intempèrie, però en qualsevol cas està sotmès a una humidificació freqüent."
AGENTS CAUSANTS DE LA DEGRADACIÓ DE LA FUSTA
La fusta està exposada a la degradació que causen agents de tipus abiòtics i biòtics.
Els primers el formen aquells agents no vius que poden alterar les propietats de la fusta per circumstàncies relacionades amb patologies constructives o bé per altres factors alies completament al mon constructiu. Comprenen com a resum, les radiacions solars, la humitat, el foc i els productes químics.
De tots aquests, l'agent que ens trobem més habitualment i que provoquen més danys als elements de fusta, és la humitat. La humitat representa el major enemic de la durabilitat de la fusta, ja que entre d’altres, és el mitjà que permet que es desenvolupin els organismes xilòfags més destructors. Per aquest motiu, es molt important prendre aquelles mesures correctores constructives que permetin mantenir la humitat de la fusta el més lluny possible del llindar d’actuació d’aquests agents biòtics.
Els agents biòtics el formen aquells organismes vius que fan de la fusta, el seu espai vital i/o la seva base de nutrició. Coneguts com agents xilòfags – menjadors de fusta – i fals xilòfags – aquells que la fan servir com a espai d’anidatge -, representen la major amenaça per a la durabilitat dels elements de fusta.
Podem classificar aquests organismes segons diferents punts de vista, però en el cas que ens ocupa, és aconsellable ressaltar dos grans grups en funció de la seva resposta davant del contingut d’humitat de la fusta. És a dir, aquells que actuen davant de fusta humida, i aquells que no esdevenen el seu atac en funció d’aquest valor, si no d’altres factors.
El primer gran grup el conformen els agents xilòfags més destructors: els tèrmits subterranis i els fongs de podriment. Aquests actuen davant d’elements de fusta que per la seva ubicació, reben humitat de manera permanent o intermitent, arribant a assolir uns valors higromètrics per sobra del 18%, moment en que s'aproxima al llindar d’actuació d’aquests organismes destructors.
El segon gran grup, el conformen aquells agents xilòfags que actuen davant dels elements de fusta per altres circumstàncies alienes o més importants al contingut d’humitat de la fusta. D’aquests podem destacar els insectes de cicle larvari com els corcs de petita i gran grossària.
IDENTIFICACIÓ DE L’ESPÈCIE DE FUSTA
No totes les espècies de fusta tenen les mateixes característiques en quan a la seva resistència davant els atacs produïts pels xilòfags, ni tan sols per la seves capacitats mecàniques per citar una altre.
Per això, és necessari identificar la espècie de fusta objecte del diagnòstic per obtenir la màxima informació de la capacitat de l’estructura envers les càrregues que ha de suportar.
Serveis
Preguntes freqüents
Resum dels dubtes més freqüents que poden ser d'ajuda als nostres clients respecte al tractament de Tèrmits.
Consultes
SANITE està a la seva disposició per a assessorar-li a través del formulari de consultes. Contacti amb nosaltres.
- Eliminació de colònies
de tèrmits subterranis - Diagnòstic de patologies
- Protecció de la fusta
- Rehabilitació i restauració
d’estructures - Control de plagues xilòfagues
i urbanes.
Preguntes freqüents
Resum dels dubtes més freqüents que poden ser d'ajuda als nostres clients respecte al tractament de Tèrmits.
Consultes
SANITE està a la seva disposició per a assessorar-li a través del formulari de consultes. Contacti amb nosaltres.
